Cada racó de la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona guarda un secret. Un misteri del que només són conscients els estudiants que decideixen fixar-se en les pintades, grafits i cartells reivindicatius que decoren o taquen, segons l’òptica de qui ho analitzi, les parets del gran fòrum del centre públic d’estudis universitaris més important de Catalunya. Les frases i les reflexions filosòfiques, al marge d’una política sobre la qual també recauen dures crítiques, conviuen amb la reivindicació de tot tipus de drets, dins d’un mosaic que té com a única finalitat la de fer de mirall ideològic de la societat actual.
Són moltes les postures polítiques que es mouen per les artèries de la Universitat Autònoma de Barcelona i la converteixen en una caldera ideològica. Això es fa encara més evident en observar les principals manifestacions expressives en forma de pintada o de cartell que avituallen els murs de la seva plaça principal. Els extrems han après a conviure pacíficament entre si i accepten l’existència d’altres tipus de reivindicacions, en ocasions compatibles i complementàries, d’altres totalment oposades. No és difícil, però, trobar un punt on totes convergeixen: la actual crisi econòmica. Són habituals les queixes contra els actuals polítics, sobre els quals recau la culpabilitat d’estar fent una gestió insuficientment adequada a les necessitats del poble.
Una altra reivindicació que sempre ha tingut molta força entre el moviment estudiantil i, com a conseqüència, als murs de la plaça, és la de defensar la identitat i la llengua catalanes. Encara més avui dia, quan són molts els que pensen que estan sent maltractats per part d’una Espanya que, segons ells, sembla haver decidit fer el possible per dificultar el benestar del poble català. En aquest context, els extrems no triguen en aparèixer i és habitual veure pintades en contra de la immigració, com també en contra d’aquells polítics ultradretans que promouen solucions d’aquest tipus.
Tot i que aparentment el Pla Bolonya sigui una mesura irrevocable, la lluita en contra de la seva vigència continua sent una realitat per molts estudiants, que el consideren un gran pas enrere. La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anna Ripoll, és també un dels objectius dels estudiants, molts dels quals encara no accepten algunes decisions polèmiques que ha pres al llarg del seu mandat.
Alçar la vista, per tant, en caminar per aquest entorn, és més que observar un inverosímil paissatge remot si es mira amb els ulls de qui vol comprendre les inquietuds del jovent que forma la societat del segle XXI. Si s'escolten les seves veus. Si es comprèn que, al cap i a la fi, la queixa és un pas endavant quan l'objectiu és trobar solucions.
Visualitza més pintades
